Mirasol, el Papiol, Puigmadrona i Mirasol

El passat 21 de Febrer vam tornar a quedar el equip BITAL per fer un altre entrenament per la nostra  gran fita esportiva d'aquest any la Oxfam-Intermon Trailwalker.

I també per fer-nos la foto de grup per penjar a la web de la trailwalker.

El dia abans m'havia preparat les coses per la sortida, una mica a l’últim moment. Motxilla, malles, samarreta, jersei de córrer, bambes, mitjons, frontal per si es fa de nit,GPS... carai on tinc el GPS a més el vull carregar amb la ruta que tenim que fer...no sé, no el trobo... bé es suposa que el Jordi coneix la ruta...

Amb lo que s'ho ha currat amb els programes aquests per els GPS... bé assumeixo que ja es coneix el camí i que a més a més ja portarà ell el GPS.

L'endemà a la feina tinc la sensació de que m'he deixat alguna cosa... el GPS però això no m'ha de posar neguitós... merda!!! m'he deixat la càmera de fotos, per una cosa que em toca fer i em deixo el més important.

La puc fer amb el mòbil, però no es mateix... tindrem que quedar un altre dia.

Ens trobem a la porta de la feina a l'hora acordada i anem en cotxe seguint en Jordi fins a prop d'on comença la ruta.

Ens canviem depresa dintre els cotxes i ràpidament estem preparats per la petita aventura.

En Jordi a més a més del GPS amb la ruta, porta una càmera de fotos!!!

Sortim, primer passem per una rotonda on tot just al costat, comença la nostra ruta.

Al començament es una pujada suau per una pista de terra per el que passen alguns cotxes, arriben a prop d'una masia on hi ha uns arbres que estan florint, es un bon lloc per fer la foto, posem la càmera sobre un arbre i ens fem la foto.

Bé ja tenim foto de grup! Continuem caminant i passem per una bòbila, es curiós, més que una bòbila, sembla una fàbrica clandestina.

Fem una mica de broma amb el tema, mentre comença la baixada que ens porta a una pista ampla, amb els marges arreglats i un espai  per aparcar autocars. En Joan fa broma 'Es així la pista de Olot-Sant Feliu?'.

Mentre passem per allà preguntem a en Jordi si anem bé. 'si, si, ara passem per el cementiri i agafem camí del Papiol’.

Mentre anem cap el Papiol,ens adonem que hi ha molts arbres florits, però no sabem si són cirerers o ametllers. Com es nota que som urbanites!!

El paisatge que veiem, només queda trencat per una muntanya de runa amb una excavadora a dalt de to. De tant lleig que és, fins hi tot es bonic per una foto. Una foto amb blanc i negre que destaqui la silueta de l'excavadora en un paisatge destruït per l'efecte de l'home.

També es veu clarament el castell del Papiol es el lloc més emblemàtic del poble i el que es reconeix desde qualsevol costat per on vinguem.

Ja casi estem arribant, només queda passar la riera trobem unes pedres i lloc per on passar al altre costat, sort que no baixa aigua!!

En arribar al Papiol l'Erik diu que podríem arribar fins al peu del castell. Perquè no, el tenim allà mateix.

En arribar al Castell ens fem una foto. I agafem el camí de tornada. Donem alguna volta per el poble per trobar el camí correcte.

Passem per el costat de la biblioteca publica, es un edifici molt modern que contrasta amb la resta del poble i el castell.

Tenim clar on es el proper punt, el Puig Madrona, que tenim just davant nostre però que caldrà pujar.

Anem xerrant i en poc temps ja hem arribat a l'ermita de la Salut, parem una mica per contemplar la construcció.

Ara no sé si es l'Erik o en Joan que ens diu que la construcció es va començar en un estil preromànic i es va acabar en estil visigòtic.

Ens quedem flipats!! com domina!! Li preguntem que com ho sap i ens diu 'es que ho acabo de llegir...'. Per un moment havia colat.

Ens queda molt poc per arribar a dalt del Puig Madrona però ara sense camí marcat. Fins que arribem a una pista que ens porta a dalt de tot.

Ja no hi ha llum. Ens fem la foto de rigor i comencem a baixar acompanyats de la llum dels nostres frontals. Ara només queda fer una petita volta i haurem acabat, però el temps a canviat i es posa a ploure. Caminar sota la pluja no es que ens vingui de gust, però com entrenament estarà força bé. Per sort para aviat de ploure.

Mentre caminem anem parlant i sense adonar-nos ens hem dividit ens 2 petits grups en Joan i en Jordi que tenim darrere i l'Erik i jo que anem davant. Mentre anem xerrant, el Jordi ens crida 'On aneu que es per aquí’, l'Erik i jo ens havíem saltat un trencall que teníem que agafar a mà esquerra.

Tornem a anar tots junts i en poc temps ja tornem a estar a la rotonda del principi. Només queda creuar un descampat i tenim els cotxes allà mateix.

Hem fet 16 km i tenim la sensació  que es cap de setmana. Això de sortir de la feina i anar a fer una volteta, relaxa força.

Ara només penso en el sopar, quina gana!!

Tornen els Tres Monestirs!

El proper 10 de març torna la Caminada dels Tres Monestirs.

Són 52 kilómetres amb 3.300 metres de desnivell (D+ 2.000 i D- 1.300), que enllaça les monestirs de Sant Cugat, el de Sant Llorenç del Munt (a dalt de la Mola) i el de Montserrat.

Nosaltres hi serem, us hi apunteu?

Què és la Intermón Oxfam Trailwalker 2013?

Intermón Oxfam Trailwalker és el desafiament per equips més gran del món per a lluitar contra la pobresa. El desafiament és doble: recórrer 100 km en 32 hores en equips de 4 persones i aconseguir donatius per a millorar les condicions de vida de milers de persones que encara viuen en la pobresa.
Milers de marxadors ja s'han sumat en 2 edicions en el nostre país... i en 16 edicions en 11 països.

• Recorregut: 100 km en un màxim de 32 hores
• Quan: Dissabte 20 de abril de 2013 a les 10h a Olot *
• On: Vía Verda "Pirineu - Costa Brava (Girona, Espanya)
• Desnivell: 2.114 m (841 m D+; 1.273 m D-)
• Equips: 4 marxadors + 2 persones de suport amb vehicle
• Objetiu: Aconseguir donatius (mínim 1.500 euros per equip)
  

Caminada de Sant Cugat a Barcelona

El passat dia 30 de desembre, quatre companys de feina ben avinguts vam quedar per fer una caminada. La caminada no tindria res d’especial si no fos que podria ser l’inici d’un bonic projecte, estem planejant inscriure’ns a la Trailwalker d’Intermón Oxfam d’aquest any, una botifarra de 100Km amb sentit solidari.

Poc abans de les vacances de Nadal, sense tenir clar encara com ens ho farem, algú va proposar de començar a caminar, fonamental si volem fer 100km d’una tirada. Mai havíem ni caminat ni fet res que se li assembli tots quatre junts. Dins el grup, n’hi ha tres que corren amb assiduïtat i, per tant, estan mínimament preparats al bipedisme de llarga distància. Tres veuen clara la proesa, un no del tot, però s’ha deixat enredar.

Anar de Sant Cugat a Barcelona no té res d’excepcional, ni per la distància, ni pel desnivell ni per la dificultat de l’itinerari, però si que crida l’atenció com n’és d’agradable i sorprenent el paisatge i els racons que vas trobant tan a prop de la gran ciutat.

A continuació, expliquem una mica com va anar, desplaçaments previs, lloc i hora de sortida, recorregut i temps invertit. No ens detindrem gaire en detalls de l’itinerari perquè, en primer lloc, no té pèrdua i, en segon, perquè per això vam enregistrar el track i l’hem publicat al wikiloc; al final del relat hi trobareu l‘enllaç.

Dels quatre, n’hi ha dos que sortim junts de l’estació de la Plaça de Catalunya. Hem quedat amb els altres dos a Sant Cugat a les 9:30h del matí. El trajecte deu durar mitja hora si és que hi arriba. Només baixar a Sant Cugat i treure el cap a la plaça de l’estació, ens trobem amb la primera gran mostra de sincronia, d’esperit d’equip, tots hem arribat abans d’hora amb la intenció de poder fer un cafè abans de començar a caminar. Ara bé, tot s’ha de dir, el Jordi apareix corrent i amb mànigues de samarreta i una armilleta de no res i pantalons curts, donant la nota. Diu que ha fet 3km, es deu haver llevat tard. Cafès i pastes al Catalunya i ens posem a caminar en direcció al flamant auditori de Sant Cugat. El passem i seguim fins la següent rotonda, allà mateix prenem una pista de terra a mà dreta.

De seguida trobem el fenomenal Pi d’en Xandri, símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat, segons diu el cartell i, de ben segur, orgull de vilatans de sempre i de nouvinguts integrats. S’aixeca majestuós tot i que està apuntalat, ja fan bé. Anem xerrant, el trànsit de BTTeros no és intens però sí constant. Voregem uns camps i de seguida entrem en un tram més boscós. No dura massa, el paisatge torna a obrir-se i caminem al costat de camps fins arribar a Can Borrell; s’ensuma la brasa però passem de llarg, estem entrenant. Ara sí que, la pista, en perfecte estat, discorre més emboscada fins arribar a la coneguda ermita de Sant Medir. No ens aturem, gairebé ni ens la mirem, nosaltres a la nostra. A partir d’ara, per fer-ho més emocionant, deixem la pista que serpenteja guanyant quota i fem drecera seguint el curs de la riera de Sant Medir i el torrent de la Salamandra fins que anem a parar a la carretera de Sant Cugat, just al punt on hi ha una petita esplanada on aparquen cotxes amb una font, prop del Km 5. Estem a 396m sobre el nivell del mar.

Fem un petit tram de carretera cap al Tibidabo i, només passar l’encreuament i agafar la carretera de Vista Rica, prenem un corriol escarpat que trobem a mà dreta. El seguim fins dalt del Tibidabo (516m). Ara et deixen entrar lliurement al parc i passejar per la part alta. L’Erik i el Carles volien fer un viatge amb l’avió, un altre dia, els vam haver de dir, estem entrenant. Entrepà sota la talaia i som-hi altre cop. Desfem el corriol pel qual hem pujat per no trepitjar asfalt. Travessem la carretera i agafem el camí que baixa cap a la carretera de les aigües passant pels vivers municipals de Can Borni i creuant la via del funicular. Quan arribem a la carretera de les aigües des d’una drecera, la vista sobre la ciutat val la pena. El dia és fantàstic, clar i assoleiat. La temperatura d’aquesta banda de la serra no té res a veure amb la de l’obaga, ens traiem roba. Ara ja hi ha sensació d’haver completat l’entrenament; però encara no estem. Hem de seguir carretera de les Aigües enllà fins l’alçada de Vallvidrera. Tirem avall pel camí de les escales i arribem al peu de funicular. Ja està. 18Km amb el GPS del Jordi, des de l’estació de Sant Cugat, deuen ser uns 15Km. La ruta, molt assequible, unes 4h i, sobretot, molt agradable de fer. Molt recomanable i el fet que hi hagi tren, ho facilita tot.

Ara, a veure si seguim caminant i fem la Trailwalker, que serà una mica més llarga.

Sant Cugat – Tibidabo – Peu del Funicular